«Qué malo es no ver». Esta frase, que uso muy a menudo, me sirve para reírme de la ceguera. Cuando alguien me tiende la mano y se queda con ella en suspenso. Cuando me alojo en un hotel y no sé dónde han dejado los jabones para la ducha, o sí lo sé, pero no distingo cuál es el champú y cuál es el gel. He aprendido a vivir con ello y ahora forma parte de mi humor habitual. Pero no siempre fue así.
Així comença el llibre de l’atleta paralímpic David Casinos que es va quedar cec amb 26 anys. Ell comenta que “si tornés a néixer, escolliria quedar-me cec de nou”. És una afirmació molt impactant però que demostra amb quina intensitat ha viscut la seva nova vida i com ha aconseguit l’èxit personal i esportiu, però sobretot la felicitat. La seva, és una història sobre l’esforç, la constància, la superació que motiva a seguir lluitant, i l’esport, com és el cas dels esportistes de Special Olympics, que ajuda a superar totes les adversitats tant físiques com intel·lectuals.
La Casa del Llibre de Barcelona va acollir la presentació d’aquesta publicació amb la presència del protagonista del llibre, David Casinos i els autors, Mario Rebollo i David Blay. A més, Special Olympics representat pel president, Jordi Durà i els esportistes, Kilian Vera, Montse Durà i Lluïsa Muñoz que van llegir diversos fragments del llibre, hi va voler ser presents.
